Per fi Miravall!!!
Hola a tots i totes!
Què bé! La setmana que ve ens en anem tots a Miravall a fer una mica de cosetes i així estar tots ben contents i coneixer-nos com a grup. Des d'aquesta columna privilegiada només ens vull animar a seguir en la bona direcció i no tornar-ne a sortir mai més.
Des de l'alçada de la columna veig també altres coses que no m'agraden tant: núvols en forma de barquetes de pescadors que es queixen perquè perden més diners sortint a treballar que quedant-se a casa, una esglèsia que no canvia i una Pàsqua de les Avellanes a la que li queda un repte. D'acord que a la Pàsqua ens donen una vivència que no tenim enlloc més perquè l'Esglèsia no ofereix misses que puguin interessar mitjanament a algu de menys de 70 anys. Potser l'Esglèsia ha de ser conscient que els feligresos es van morint i no es renoven però també s'ha de pensar que la Pàsqua ens ha ofert des de fa uns anys (jo ja en fa 6 que hi vaig anar per primera vegada i només me n'he perduda una) el mateix. És clar que la pàsqua és l'alternativa jove, però una alternativa és alternativa quan canvia i engresca a la gent.
Amb el mateix discurs de fa sis anys (o més), les mateixes activitats i propostes i cada cop amb un preu més abusiu (i que em dispensin els organitzadors, però contant el material, el catering i totes les despeses que 350 persones generen a mi em surt que pagant uns 50-55 Euros el tema quedaria cobert... per què doncs paguem 75???).
També hi ha un petit problema que ja he tingut en compte: hi ha pasquals i pasquales que no paguen. Estic d'acord a que no paguin els organitzadors i els que van a la prepàsqua però hi ha altres que NO compleixen cap de les dues característiques i tot i això no paguen... A més a més la botiga solidaria genera molts diners...
No em vull fer mala sang ni que ningú s'enfadi però crec que amb un marge més que suficient d'ingressos (multipliqueu 20 euros per 300) es pot invertir en rentar la cara a la pàsqua i no només al Monestir que s'ha convertit en un hotel rural... que també dona els seus ingressos.
Doncs això, des de dalt de la columna, on les coses es veuen amb una mica més de perspectiva i es diuen altes per a que arribin als de sota de la columna, no vull ser ni un visionari ni un esvalotador. O sigui, dic les coses com a OPINIO PERSONAL per a contribuir a millorar una cosa que m'estimo molt i que m'ha aportat moltissim a nivell personal. No vull que ningu s'enfadi dintre dels organitzadors, només que tinguem en compte que cada any hi ha menys pasquals, només resisteix el grup de 250-300 habituals que aguantaran el que sigui amb tal de que es digui Pasqua de les Avellanes.
Per a no perdre als joves, ni les ganes de fer les coses, tots hem d'evolucionar. Encara que ens ha costat, molt perquè hem renunciat al primer de confirmació, al GJIC ho estem canviant tot. I de moment, funciona. Ha canviat la manera de fer, l'organització, continuem sent els mateixos però tenim més ganes... Poc a poc aconseguirem el que un grup ha d'ésser, assumint el risc de perdre l'entrada de futurs confirmands durant un any, doncs per fer bé les coses volem consolidar la gent que ja tenim i quan funcioni agafar gent nova.
Ens poso a nosaltres com a exemple per a dir que potser aquesta 33a pàsqua ha d'ésser una d'involució, de canvi, aquella que faci que a la 34a i 35a vingui més gent i asseguri la continuitat de la guia espiritual de molts de nosaltres.
Repeteixo, és una opinió personal SENSE ànim d'ofendre...
Primer dia!!!
Bon dia a tothom!
Avui és el primer dia del nou GJIC, encara sobre les cendres calentes del que va ser el Grup de Joves de Santa Teresina. Amb el nou nom, la nova organització i el rentat d'imatge, que ha fet que els de sempre passem a un segon pla (com ja tocava que fos) esperem aconseguir allò que tant costa: ser un grup. Com va dir la Laia el Grup no és Miravall i no és Avellanes. Però afegeixo... Miravall fa grup.
El proper divendres viurem la nostra primera Experiència-GJIC (proposo aquest nom per a totes les sortides que fem) i organitzar unes quantes Experiències-GJIC pel món!!!
Recordeu que no ens hem de posar límits. Ells solets ja apareixeran...