Un blog, dos blogs, tres blogs
Molt bones!
Enmig d'un país que està histèric en general (histèric per la neu, histèric perquè el Barça ahir va perdre, histèric perquè ERC ha perdut els papers, histèric perquè els papers de Salamanca mai arriben, etc etc) hi ha encara espais per a la cordura, o no.
Avui aquest blog no vol ser res més que quatre comentaris caòtics enmig de la histèria. Abans que res voldria felicitar al tuni pel primer butlletí del GJIC i per la feina que es fa a la web. I ara torno al tema de sempre: què passa amb els joves de Santa Tere? On son? Què fan?
Tothom sap que hi som però ningú no sap què fem. Més o menys com els Mossos d'Esquadra a Barcelona. Estaria bé que al proper consell pastoral hi vagi algú i expliqui qui som i què fem i, quan algú dels altres grups ens ofreixi ajuda, directament demanar-la en aquell moment.
També volia dir que els joves de la parròquia estem molt ben tractats encara que a vegades hem de reclamar certes coses. La primera és que em sembla molt bé que al pis de dalt de les classes ens quedem sense espai però la sala polivalent (la gran) del GJIC no és un magatzem. En part dona aquesta sensació perquè no l'hem cuidada mai. Per això proposo que quan ens treguin tota la porqueria que hi ha fem el mateix que al despatx: deixar-la neta i polida (i si conve pintar-la) per a que sigui un espai realment nostre. I així el GJIC haurà fet com a mínim una cosa: acondicionar els seus propis espais. Quan tinguem aquest espai recuperat l'hem d'aprofitar com el que és: un espai gran on poder fer xerrades, música, reunions amb els pares i amb tots els confirmands, alumnes o diguel's com vulguis i a més a més un espai on, de forma més ludica, puguem quedar ni que sigui per fer un berenar o un dinar o un pica pica o per a obrir-la unes hores com a sala d'estudis.
Per què no?