La Pasqua
Avui serà una columna curta, ho prometo.
Aquests darrers quatre dies (de dijous sant a diumenge de glòria) hi ha hagut la Pasqua de les Avellanes 06. És agradable, encara que sigui només durant uns moments (doncs no he pujat tots els dies) retrobar a la gent que fa dies que no veus. És una sensació indescripitible quan veus que joves amb els quals has compartit camí comencen a volar sols per la Pasqua, com els joves que aquest any han vingut nous amb Santa Tere, com són la Núria (a la qual per fi hem enganyat per a que vingui), la Pili, l'Alicia, la Mireia i l'Enric. M'han emocionat i m'han demostrat que realment són persones fantàstiques (com ja sabiem que eren, d'altra banda).
A la Pasqua, com sempre, hi ha hagut una mica de tot. Hi ha coses criticables i censurables de l'organització i d'acolliment (i no patiu que no us lliurareu de les meves queixes, encara que avui sí) i hi ha coses que se'ls ha de reconeixer que han fet molt bé. No vaig veure la celebració del divendres (perquè no hi era) i la del diumenge (perquè no hi vaig mai) però em va agradar moltíssim la del dissabte. Els monitors i catequistes que conec de Pasqua estaven molt contents amb els grups i el grup al qual pertanyo sembla que s'ho va passar força bé.
Dins del grup, com sempre, també hi van haver coses per a felicitar-nos i coses per a avergonyir-nos. I aquestes darreres m'han fet veure moltes coses clares. Però tampoc no ho tocarem avui, com us he dit, avui tocava una columna curta.
Així doncs, petons i abraçades a tots aquells amb els quals he compartit una curta estada pasqual i especialment a aquells de qui no em vaig poder despedir ahir. I una abraçada enorme als nous talents del GJIC, que fan que em senti orgullós d'haver pertanyut al grup.