Algu em pot cuidar els fills?
Em preocupa realment el debat social que des de fa un temps es duu a terme en aquest país (no li poso nom i així que cada qual cregui que dic el nom que vol sentir): l'educació. Com alguns sabeu jo sóc professor de secundària en un centre concertat de Lleida i a més a més des de fa un bon grapat d'anys he estat monitor a la parròquia de Santa Teresina, amb nois i noies de 3r i 4t d'ESO (14-16 anys). Probablement això fa que em preocupi més del que tocaria perquè em toca més d'aprop.
El problema és que sembla que quan parlem d'educació realment parlem d'un servei de mainadera. M'explico: la Generalitat, després de molts anys de pressió per part de les associacions de mares i pares, ha accedit a ampliar una hora diaria el estudis de primaria (la comentada sisena hora - això no és res nou, ja fa temps que se'n parla). Aquesta sisena hora, que les escoles concertades ja aplicaven, ara s'implantarà també a la pública aquest setembre. A més a més també es parla d'allargar el periode escolar en tots els ambits educatius, per a aconseguir que els nens només tinguin un mes de vacances i així poder conciliar vida laboral i familiar. Tot això sona molt bonic però hi ha una sèrie de preguntes que alguns ens fem i que sembla que ningú contesta:
1. Realment suposarà una millora notable en l'aprenentatge dels nens i nenes el fet d'estar 25 hores més a l'escola cada mes? La meva (poca) experiència em diu que a darrera hora del matí i les dues de la tarda els nens i nenes estan cansats i força menys atents, la qual cosa influeix negativament en el seu rendiment. Quin rendiment en traurem de fer-los treballar una hora més al dia?
2. Si ens carreguem un mes de vacances, el Juliol, posem per cas, hi ha dues preguntes que ningú no ha contestat:
a. qui pagarà les reformes que s'han de fer en un col·legi per a poder fer classe al Juliol? (recordeu que en aquesta ciutat estem entre 35 i 40 graus pràcticament tot el mes, i que a partir del maig ja gairebé no es pot entrar a les classes perquè semblen crematoris de la calor que s'hi acumula) i
b. si diem que la idea es conciliar vida laboral i vida familiar... què passarà amb les famílies que facin vacances només al Juliol? Oferirem dos torns d'estiu, uns a l'agost i els altres al juliol?
La gent que critica el fet que es concentrin les vacances diu que aquí treballem menys que a altres llocs... si tenim en compte que a Alemanya, França i el Regne Unit (que són els casos que conec més d'aprop) i contem els dies que van a l'escola ens surt que si fa no fa són els mateixos que aquí (fins i tot aquí se'n fa algun més). Però ells fan només un mes de vacances i estan les mateixes hores a classe, direu. Com surten els números? Fàcil, hi ha molts periodes de descans curts intercalats durant el curs escolar. Cosa que seria millor però la climatologia (o les infraestructures escolars) d'aquest pais nostre no permet.
Per acabar em fa gràcia que, davant de l'oposició del professorat a tots aquests canvis, es digui que sempre es pot recòrrer a monitors per a que els nens estiguin a l'escola de l'1 de setembre al 31 de Juliol. Llavors què volem? Educació o tenir els nens entretinguts?
Tinc clar que una família té unes obligacions laborals que dificulten que els pares i mares puguin dedicar tot el temps que voldrien als seus fills i filles, però dubto que tenir més temps els nens fora de casa sigui una solució als problemes de rendiment escolar, a l'absentisme o a la falta d'atenció que aquests nens i nenes pateixen a casa.
Només em queda una pregunta: què volem, mestres i professors/es o mainaders/es?
Un altre cop en peu de guerra
Molt bones a tothom.
Degut a les peticions (bé, una petició ... merci, Jordi) de tornar a obrir aquesta secció, he pensat que ja tocava tornar-hi i que potser n'hi havia prou de tantes vacances. La meva idea (després ja veurem què fem) és comentar sobre diversos aspectes socials preocupants, sense abandonar la idea bàsica d'un blog: és un espai on exposes les teves neures de manera oberta a tothom.
Així doncs, una abraçada a tots i totes i comencem.