Fem riure molt
Em fa cada cop més gràcia la classe política catalana. Abans no, abans m'alterava cada cop que pensava que aquests personatges estan al capdavant del país, però ara em fan gràcia. El dia 27-28 d'agost el conseller Nadal va tenir els sants nassos de dir (a la tarda, al programa El Club de TV3) que haviem d'estar esperançats per la situació de les infrastructures a Catalunya. L'aeroport havia funcionat millor del que s'havia informat, el tema de les apagades elèctriques a Barcelona ja no tornaria a passar i el tema de rodalies es solucionaria ben aviat. O sigui, que tots aquells que us vau quedar més de 3 dies sense subministrament elèctric, que vau fer dos o tres dies de cua al Prat per poder agafar un avió o que cada dia arribeu tard a la feina per culpa dels retrassos de Renfe sou uns exagerats i uns mentiders.
No acaba aquí la gran broma, doncs el senyor Carod (utilitzo la paraula senyor en el seu sentit més ample, és a dir el d'un homo erectus mascle) va dir que Catalunya ha d'aspirar a un referèndum per la independència l'any 2014. Deixant de banda que és una data simbòlica (300 anys després del Decret de Nova Planta de Felip V) i que un referèndum no es pot organitzar d'avui per demà, em sembla una gran presa de pèl (i jo ja no en tinc gaire com per a que me'l vagin prenent). El president d'un partit independentista que s'alia amb un partit espanyolista per a fer president de la Generalitat un exministre del govern espanyol ara surt a donar lliçons d'independentisme polític. Ai, no serà que a la junta nacional d'Esquerra us fa por que Reagrupament s'escindeixi o que la base reaccioni i us quedeu amb el cul a l'aire?
Per acabar de riure, avui llegeixo que un equip de futbol sala català, que s'autoanomena selecció nacional catalana de futbol sala, va a jugar un mundial de "patxanga" en un racó de món. Des d'aquí ja se sent com a Madrid esmolen les eines, el diari El Mundo i el Marca ja comencen a llençar les seves dentellades.
Com deia abans, fem riue.