El senyor Duran, empaita les carteres
Mals temps per a Unió Democràtica de Catalunya. En Duran està començant a veure que el gir polític desesperat de CDC pot provocar dues coses:
1. Que Unió i Convergència es presentin per separat a les properes eleccions generals (amb la qual cosa ja es pot acomiadar de la idea de ser ministre)
o
2. Que es vegi fent campanya pel sobiranisme i la idea de la casa comuna de l'independentisme quan ell mateix va dir (Als Matins de TV3) que l'independentisme "se li'n fumia a ell i a la gent"
Encara el vull veure presidint la refundació d'Unió com a les noves sigles del PPC (Partit del Poble de Catalunya) amb en Daniel Sirera de vicepresident. Fa tanta gràcia veure com els polítics salten quan els tremola una mica la cadira...
El nou camp nou
Acabo de veure les imatges del projecte de remodelació del Camp Nou. Ho sé, és un tema banal, però de tant en tant la banalitat també és important.
He vist que el projecte no és res més que una còpia de la façana de l'estadi del Bayern de Munich, l'Allianz Arena, amb la diferència que en lloc de ser blanc i amb el logo d'Allianz en blau, serà amb panells de colors groc, blau i vermell.
Les fotos són al web del FC Barcelona, per exemple, però de ben segur que els mitjans de comunicació ens ho repetiran mil i una vegades abans de que l'estadi estigui acabat. Per cert, l'estadi també sembla una Torre Agbar.
Només m'he quedat amb una preocupació: m'ho sembla a mi o cada edifici que es fa o es remodela a Barcelona ha de ser trencador, innovador i amb molts colorets? Si la resposta és sí, diríem que els edificis de Barcelona simbolitzen la nova política catalana: amagar les carences del país sota mosaics de colorets (fets amb banderes independentistes, estatuts, aeroports, referèndums, seleccions catalanes, moviments cap al sobiranisme, etc). I el millor del cas, diriem que tots aquests colors a l'hora de la veritat no canvien res, doncs la Torre Agbar és molt mona però s'hi fa el que es feia a l'antiga seu d'Aigües de Barcelona, i el Camp Nou serà trencador però es continuarà fent anar per jugar-hi a futbol.
I el referèndum serà molt bonic, igual que les seleccions catalanes, com a idees, però a l'hora de la veritat estarem com estem. I l'estatut? I els pressupostos de l'estat? Una major inversió a Catalunya però les rodalies continuaran funcionant de pena. I els de Barcelona, vista la situació de Lleida, no us podeu queixar.
Catalunya pateix el simptoma del desodorant (encara q enlloc de "Fa" són colorets i paraules grandiloqüents): per molt que te'n posis, el desodorant no fa marxar la pudor, només la camufla.
Educar en la ciutadania
Comença un nou curs escolar i ho fa amb la gran reforma promoguda pel govern d'esquerres (i una mica modificada pel tripartit). Ho fa amb pocs canvis, més que res amb una reestructuració bestial del 4t d'ESO, que passa a ser un curs "pont" per a anar a parar a Batxillerat. M'explico, a 4t hi haurà unes quantes assignatures que dependràn de la futura tria d'opció al Batxillerat (s'elimina, doncs, que els alumnes hagin de fer alguna assignatura que no tingui res a veure amb el que volen estudiar de manera obligatoria). L'assignatura que més ha cridat l'atenció és la d'educació per la ciutadania. Aquesta assignatura és, per entendre'ns, l'única resposta que el govern ha volgut donar des de l'educació a l'evident manca de valors d'alguns sectors de la població adolescent. Aquesta manca de valors existeix (encara que remarco que parlem EN GENERAL i només en ALGUNS sectors de la població adolescent) i en gran part té la seva causa en l'abandó que aquesta població pateix per part dels seus pares, ja sigui per problemes familiars, causes laborals, etc.
Els governs (català i estatal), doncs, volen de nou que sigui l'escola la que assumeixi el rol d'educadora i que els i les professionals de l'ensenyament fem de pares i mares de canalla que no és nostra (és a dir, reforcem la idea que tenen moltes famílies que qui els ha d'educar som nosaltres i ells només els han de mantenir). L'assignatura aquesta fantàstica ha provocat un allau de crítiques en diverses comunitats autònomes, encara que per sort la nostra n'ha quedat lleugerament al marge. Uns l'ataquen perquè hi veuen molta part de condicionament mental, de control, i altres, perquè és una cosa nova d'un govern al que ells no van votar. A l'hora de la veritat, aquesta assignatura és Ètica amb un altre nom, o fins i tot, una segona hora de tutoria. A l'hora de Tutoria o d'Ètica es tractaven la immensa majoria de temes que es tractaran en aquesta assignatura. És a dir que, de nou, ens han donat una reforma que no canvia res per a que tot segueixi empitjorant.
Gràcies.
La mare dels ous (o els ous de la mare?)
Pànic a Convergència i Unió! L'Artur Mas ha començat a patir els efectes secundaris d'abusar de la laca i ha dit que Convergència (CDC) ha de plantejar-se el tema de l'independentisme de manera seriosa. És a dir, que el seu partit ha d'obrir una porta al futur nacional del país. I, a sobre, ha dit que si fa falta que es crei un nou partit o que el seu es redefineixi per a acollir a tots aquells que volen la sobirania (per molt que parlin d'independència els de Convergencia en diuen sobirania) anant des del "sector catalanista del PSC" fins als desencantats amb Esquerra Republicana, mantenint el nucli dur de Convergència. Això va en la línia del que l'expresident Pujol va dir ahir a Catalunya Ràdio: que si les coses no van com haurien d'anar s'ha d'exigir a Madrid sense donar res a canvi (vaja, com feia ell... però potser ho feia perquè el president de torn ho era perquè necessitava a CIU per governar?). Duran i Lleida el dia abans ja havia dit que els plantejaments sobiranistes tant se li en fotien a ell i a la nació. O sigui, Unió diu que d'independència ni parlar-ne. Fins aquí, normal. El que no entenc és la reacció del senyor Mas. No se si surt del seu pànic a ser rellevat al capdavant del partit si CIU se la torna a fotre en unes eleccions (diuen que l'Oriol Pujol podria ser un digne substitut), del fet que els corrents crítics proindependentistes del seu partit comencen a cobrar força o que li fa por que la bajanada de Carod Rovira li robi vots.
Tant Carod Rovira com Mas han reaccionat demanant alguna cosa que no creuen perquè veuen que dins dels seus partits quelcom es remou. És a dir, que farem molt soroll per a que, al final i com sempre, no canvii res i ningú perdi la seva cadira.