L’educació catalana suspèn
Aquesta imatge que he posat al costat del text representa el procès d'aprenentatge de l'estudiant model. Del llibre, a través del cap i desapareix per sempre.
És la llei d'educació que tenim. Intentant evitar el fracàs escolar hi havia dues opcions: arromangar-se i posar-se a treballar tots per a aconseguir que els alumnes que fracassaven no ho fessin i a sobre aconseguissin uns nivells mínims o l'opció que vam triar: facilitar-los la vida amb la idea que per generació espontània l'alumne maduraria i ell mateix prendria control del seu procés d'aprenentatge.
La llàstima és que no es va preveure que si passes sense cap mena d'esforç resulta que MAI podràs aprendre a esforçar-te. Resulta que estem creant un subproducte enorme. Abans ens feia por el sistema que teníem perque classificava a la gent de seguida i molts abandonaven l'educació als 14 anys per dedicar-se a treballar o bé passaven a la FP. De nou ara sembla que la FP (ara, Cicles) s'han de tornar a potenciar i és correcte, doncs no tots podem ser arquitectes o metges si no hi ha lampistes, paletes, etc.
Els alumnes que estem creant són un grup de persones que saben que si suspenen no passa res, que es pot passar de curs sense aprovar-ho tot, que ens ho regalen tot. Quan s'arriba a la universitat passa també això, doncs resulta que com que el nivell general és molt baix cal fer que la "producció" de titulats no decaigui. Jo em pregunto què passarà el dia que molts d'aquests alumnes aprenguin que t'has d'esforçar per a poder aconseguir una feina o mantenir-la. Què passarà el dia que els diguin o t'espaviles o te'n vas al carrer? Acostumats a tenir 500 possibilitats per a poder-se equivocar, que et toquin la cresta així no se si sabran sortir-se'n.
I ara ens estranyem d'estar a la cua en educació. De què parlem? De fracàs escolar? Sempre es pot aprovar a tothom i fer la màniga ben ampla però el dia en que confiem en alumnes als quals no els vam demanar una mica d'esforç anirem venuts. Molt venuts.
Antes partía…
Com veieu la bilis que portava acumulada m'està sortint tota concentrada avui al matí.
Deixeu-me que us expliqui un conte.
Fa molts i molts anys, en un regne que coneixem tots prou bé hi va haver una concentració mundial d'esportistes d'alt nivell i en una altra ciutat del regne hi va haver una exposició universal (com una Fira de Sant Miquel però una mica més gran). El govern del regne va decidir que s'havia d'enllaçar amb un tren d'alta velocitat la capital del regne amb la ciutat on es feia l'exposició però no així la ciutat on es feien els jocs olímpics. Van dir: amb tren convencional triguem sis hores, amb avió dues i per autopista unes cinc (dic autopista perquè l'autovia encara no estava acabada en un lloc anomenat Cervera).
Després d'uns anys i tips d'escoltar les queixes d'una regió en concret i d'altres en particular es va decidir que es faria arribar l'Ave a les dues regions amb més ànsies de separació i a una ciutat important de Castella i Lleó. A més a més van dir que ja posats, podien fer arribar l'alta velocitat a Màlaga i a Múrcia i al País Valencià.
A mesura que anaven passant els anys aquest tren d'alta velocitat ja unia Madrid amb Zaragoza-Delicias i més tard amb Lleida - Pirineus (demostrant una excel·lent unió de geografia amb nomenclatura, doncs tothom sap que els Pirineus estàn a Lleida ciutat, essent la seva muntanya més alta el turó de la Seu Vella i la segona el de Gardeny). Els problemes però van arribar passat el Camp de Tarragona (una estació situada al mig de dos petits pobles a 15 km de Tarragona! i a uns quants més de Reus) quan s'acostaven a la ciutat on s'havien fet aquests jocs. Pel camí hi va haver nombroses dificultats (milions d'esvorancs sense explicació a l'Aragó, retards per morts i accidents en el tram Montblanc- Tarragona, etc, etc), però quan van arribar a Barcelona les dificultats es multiplicaren. Cada dos per tres una màquina que feia les obres de l'Ave es carregava els trens de rodalies o els regionals.
Aquell mateix any, cansats de tenir un tren d'alta velocitat que va més de 100 km per hora més lent que el de Sevilla (ara va més ràpid però encara no als 375 promesos), amb una gimkama per Barcelona que inclou no saber si has d'agafar bus o tren, si tindràs llum o la perdras durant tres o quatre dies, esquivar esvorancs amb el tren de rodalies, suportar embussos en carreteres i autopistes i passar-t'ho pipa en 70 km de cues a l'AP7, veiem que els altres AVEs comencen a arribar a lloc sense cap mena de problema i comencem a veure que ens estan prenent el pél i els quartos (com diem a Lleida) sense cap mena de pudor. I a sobre ens queixem i la ministra de foment (altrament anomenada de ferment perquè la cosa comença a fer mala olor) ens dóna lliçons d'andalús perquè un polític del país va donar lliçons de català a les espanyes. Encara que no se què és pitjor, doncs Convergència és el partit que més crida i que més responsable (que no únic) és de tot el que està passant.
Després s'estranyaran si a Catalunya no arribem al 20% de participació en les eleccions generals. Tot té un límit. La nostra paciència també. Ah, ministra, si mai ha de reproduir aquestes paraules pari esment en què la "e" de paciència és oberta. No pateixi que jo ja he aprés que partida es pronuncia partía, encara que més que una classe de llengua m'haguès estimat més que dimitís per la seva gestió nefasta (vostè, el senyor Montilla, el responsable d'infraestructures de la Generalitat, etc etc).
Ah, i el virrey Morlan es pot saber quina feina fa?
Per què no calles tu?
Ja sé que el que vull comentar és un tema molt suat però encara dono voltes al fet que el rei d'alguns però captaire de tots (doncs tots li donem diners) es permetés el luxe de fer callar al president de Veneçuela. Chavez és un provocador, el típic president de república bananera, xerraire i populista fins a la medul·la i dictador amb les galtes molt dures, doncs com ja sabeu ha modificat la constitució del seu país unes quantes vegades per a perpetuar-se en el poder. No se si sabeu que l'antiga constitució de Veneçuela, la que no era "bolivariana" ni "revolucionària" limitava a un màxim de dos mandats de cinc anys la presidència del país, per tal d'evitar l'excelsa corrupció que regna en els països llatinoamericans (i aquí i a qualsevol lloc on hi ha molts calès passant per davant dels nassos d'algú). Amb el canvi de la constitució i el tancament dels mitjans de comunicació no afins al règim, la seva amistat reconeguda amb el dictador Fidel Castro (per cert, ja és mort? Fa dies que el règim no ens l'ensenya amb xandall) i amb Evo Morales (qui s'està deixant prendre el pél i els diners) la seva imatge exterior està molt deteriorada. En canvi a Veneçuela té força suport (suposo que també oposar-s'hi no és massa bona idea) i la carallotada de Joan Carles I encara ha fet que tingui més suport popular.
Per als que se'l miren amb bons ulls, Chavez està plantant cara als dos fantasmes més importants del present i el passat del seu país: els Estats Units (a Bush entre altres coses li diu Mr Murder) i Espanya, pel passat i present colonial (penseu en totes les empreses espanyoles que estan expoliant l'Amèrica llatina).
Per als que se'l miren amb mals ulls no és res més que un dictador de república bananera, populista i xarlatà, una relíquia de temps passats sense utilitat i sense futur, doncs el dia que realment molesti als poderosos se'l trauran del davant. Igual que el "nostre" rei.
Majestat, si m'ho permet deixi'm donar-li un consell. Calli i procuri no fer-se notar, no fos cas que ens n'adonem que la seva figura és, també, una relíquia del passat i una càrrega econòmica. No el voldriem pas veure a El diario de Patricia amb el subtítol "Me arrebataron lo que era mio"
Un humil "plebeu"
Pd Dispensi pel retard en comentar la seva reacció pueril però el meu bloc viatja en rodalies. De fet, fins fa no massa encara estava a l'esvoranc de Bellvitge.
El Guadiana
Diuen per les Espanyes que el Guadiana és un riu molt irregular. Que va i ve. Que a vegades porta moltíssima aigua i en ocasions no passa de ser un bassal amb molt de fang. Doncs això, la Columna del Joan Pere s'emmiralla en el riu...