La SGAE també paga multes!
M'ha fet moltíssima gràcia llegir aquesta notícia que es pot trobar al web 3cat24.cat de la CCRTV. Com haureu vist, si heu llegit la notícia, la SGAE va llogar els serveis d'un investigador privat per a que espiés un casament i l'enregistrés per a poder demostrar que el local on es celebrava el banquet posterior a l'enllaç, usava música sense pagar-ne els drets d'autor. Al portar-los a judici, els advocats del restaurant en qüestió van denunciar a la SGAE per un delicte en contra del dret a la privadesa i el jutge els ha condemnat a pagar uns 60.00o euros de multa (que són més que els 40.000 que ha hagut de pagar el restaurant a la SGAE).
Què em fa gràcia de l'assumpte? L'existència de la SGAE. Tenen una obsessió per a identificar a tothom com a possible delinqüent i per a preservar aquests "drets d'autor" que, al cap i a la fi, només serveixen per a que els seus propis treballadors puguin cobrar a final de mes. Com va el tema de la SGAE? Imagineu que jo (com a músic que sóc, no gaire bo, però músic al cap i a la fi) gravo un CD. Aquest CD l'edita una productora musical i, per a garantir que ningú ens el plagiarà i/o piratejarà doncs paguem a una societat d'autors per a que ens protegeixi. És a dir, jo pago a la SGAE i el productor paga a la SGAE. I si algú vol usar el meu disc o alguna de les cançons, s'ha de posar en contacte amb la SGAE, que és qui en gestiona els drets, i pagar drets d'autor a mi i al productor, que la SGAE ens remet (treient-ne, òbviament, la part que es queden ells com a intermediaris). Conclusió: l'usuari paga més pel format (recordeu que hi ha un cànon sobre qualsevol mitjà d'emmagatzemament) i més pel producte, doncs el productor i el músic han de pagar a la SGAE.
Fins on pot arribar l'absurd? Com que la SGAE gestiona els drets, si jo vull fer un concert, el promotor del concert haurà de pagar drets d'autor per a que jo pugui tocar les meves obres, aquests diners són per a mi (descontant la part que es queda la SGAE).
Quina protecció m'ofereix? Proveu de descarregar-vos un disc per Internet. Passa alguna cosa? No. Se us pot denunciar? Per descarregar-lo no, per a posar-lo a disposició d'altres per a que se'l baixin potser sí.
On arribarem? Al final els músics editaran ells mateixos les seves obres, les penjaran en els seus webs i pagarem per descarregar-nos la cançó (tot el procés serà molt més barat).
Em fa gràcia que per fi multin a la SGAE com els pirates que són, però potser podrien pensar que si reduïssin els cànons i taxes sobre els formats i els diners que els han de pagar en concepte de drets, els CDs i DVDs tindrien un preu més assequible i no caldria piratejar-los. A la llarga acabarien guanyant més diners i no els caldria tenir detectius privats espiant-nos a veure si no ens portem bé.
Veneçuela enradereix el rellotge!
Bé, d'entrada dir-vos que el titular i el que llegireu no és broma. Com ha sortit en diversos mitjans de comunicació, per exemple al Telenoticies de la "nostra" tele resulta que Hugo Chavez (aficionat dictador xarlatà i mediàtic, doncs sembla que el seu únic objectiu és assolir notorietat internacional) ha proposat que Veneçuela surti del sistema del Greenwich Meridian Time (GMT) pel qual es regeix tot el món. Fins ara, Veneçuela anava a GMT-4 (és a dir quatre hores menys que al meridià del Greenwich, cinc hores menys que a casa nostra). Doncs bé, a partir d'ara Veneçuela tindrà la seva pròpia franja horària doncs anirà a GMT -4:30. Sí, ho heu llegit bé, enraderirà el rellotge del país 30 minuts amb l'excusa d'una millor qualitat de vida, estalvi d'energia i raons sanitàries. Això fa que em plantegi quina importància tenen trenta minuts.
En trenta minuts no es poden fer moltes coses, per als que viviu a Barcelona és el temps, per exemple, que trigueu en recòrrer un quilòmetre a hora punta o, per als que agafeu el tren sovint, és el temps que perdeu cada dia entre retards i enllaços. Si aquesta mitja hora que enradereixen fos per a que no pasessin qualsevol d'aquestes dues coses la idea seria genial! Encara que, ben pensat, a Veneçuela anirà tot com anava però passarà mitja hora més aviat.
El dictador serà el mateix dictador a les quatre i a les tres trenta, les condicions de pobresa per alguns dels seus habitants no canviaran i el petroli seguirà en les mateixes mans. El món seguirà el seu pas mentre un obstinat dictador s'entestarà en què els seus habitants enradereixin els seus rellotges trenta minuts.
Aquest tema, al cap i a la fi és com el sistema de la pastanaga lligada amb un pal per a fer que el cavall o l'ase facin anar el carro més ràpid. Per molt que acostem o enraderim la pastanaga a l'animal, la pastanaga encara li quedarà a una distància inabastable però pensarà que si corre una mica més se la podrà menjar.