La crisi…
Resulta que ara el senyor president del govern reconeix que potser sí que hi ha una crisi econòmica i que l'economia espanyola no creixeria més del 2%
Senyor meu, vostè ha anat a posar gasolina? A comprar fruita o verdures? S'ha intentat hipotecar? Ha provat de vendre un pis?
I encara no sabia que l'economia no creix?
Ens foten el pel com volen!
HAHAHAHA
Llegeixo amb, no cal dir-ho, molt bon humor un artícle al web del 3cat24.cat i que també ha sortit en diversos diaris d'àmbit mundial avui diumenge. Resulta que un senyor, anomenat David Levy, científic britànic, assegura en un llibre que ha publicat sobre la possibilitat que es puguin crear robots com a parella, que el principal obstacle seria la incapacitat d'aquests per mantenir una conversa al nivell humà.
És a dir, la possibilitat de crear un robot en forma de dona o home que pugui ser la parella d'algú que no aconsegueix tenir una parella humana només es veu limitada pel fet que el robot no tindria bones habilitats comunicatives. Té molta gràcia i alhora és molt trist. Fins a quin punt la nostra societat és gandula i autocomplaent que ens estem plantejant "comprar" una relació de parella. Així doncs, en el futur, si no tenim sort amb les dones, ens podrem comprar una robot que segur que serà molt mona ella, ens farà les mil i una marranades que li demanem i a sobre no ens podrà deixar perquè no estarà programada per fer-ho (o el mateix amb un robot mascle), la llàstima és que no ens podrà contestar a segons quines preguntes. Ens estem tornant bojos tots plegats o només m'ho sembla a mi???
Cuatro
No se si ahir vau veure el partit de la selecció espanyola. El feien a Cuatro i entre altres comentaris encertats es van sentir frases com "por muy altos que sean los suecos les pasaremos por encima" o "mira que callados están los suecos ahora que van perdiendo". Al minut 20 ja estaven pensant què faria Espanya en el darrer partit fins que els suecs van empatar, se'ls van posar els collonets per corbata i van estar contenint-se fins que Espanya va acabar guanyant el partit.
A part de vergonya, aquests "professionals" del grup PRISA destil·len massa fervor patriòtic i massa eufòria. Són efervescents, quan la cosa va una mica bé, campions del món, quan va una mica malament es recorden de les mares de tothom.
Jo pensava que els periodistes hi eren per informar, i resulta que aquests deformen...
Tots contra Puigcercós
Després de la victòria de Joan Puigcercós en les eleccions a Esquerra, els altres corrents que es presentaven a les eleccions (simbolitzats per Ernest Benach, Joan Carretero i Uriel Bertran) volen assegurar-se la seva quota de poder en el nou Consell Nacional. Tot i haver dit que no volien entrar en l'executiva del partit, tots es volen assegurar que en Puigcercós no acapararà massa el poder. I li recorden que ell només té el 37% del recolzament de la militància mentres que ells tres units sumen el 63% restant.
És evident que aquest toc d'atenció calia per a que el tàndem Puigcercós - Ridao recordi que no podrà governar Esquerra sols i amb autoritat, però també obre un precedent molt perillós. Hi ha quatre grups de poder molt forts dins d'Esquerra ara mateix. Si fins ara hi havia dos galls (Puigcercós i Carod), ara n'hi ha quatre (fins i tot, cinc, doncs Carod s'ha apartat de la cursa per la presidència del partit però no per la presidència del govern). Quatre corrents amb força pes dins d'un sol partit poden ser molt perillosos per a l'estabilitat d'Esquerra. És evident que els sectors pro-independentistes (o més pro-independència) i els sectors que estàn en contra del tripartit poden forçar molt les coses. De fet, aquest tripartit acabarà saltant pels aires de nou perquè a Esquerra no tenen clar cap a on tirar. Quan hi ha massa gent que vol manar, hi ha el perill que la cosa peti i s'escampi.
No descarto en poc temps veure unes noves eleccions o bé veure com Carretero o Bertran se'n van del partit per a fundar-ne un de nou. Entre uns i altres, estan fent cada cop més gran la casa gran del nacionalisme que volia l'Artur Mas. Encara que sigui trist, aviat només ens quedarà Convergència...
I encara és més trist pensar que si Unió i Convergència es separessin, bona part de la militància d'Esquerra votaria a l'Artur Mas...
Regularitzar els blocs???
Llegeixo amb estupor que el Parlament Europeu s'està plantejant la manera de regular els milers de blocs que hi ha a internet amb la idea d'assegurar la qualitat de la informació que reben els ciutadans de la Unió Europea. Aquesta iniciativa, de l'eurodiputada Marianne MIKKO, d'Estònia i que pertany al Partit Socialista, és proposada en un informe que han fet sobre la diversitat dels mitjans de comunicació europeus.
En principi, la idea seria crear un registre de blocs segons la seva credibilitat. No és un mal sistema però és molt perillós, doncs de la mateixa manera que molts blocs quedarien fora del registre per no donar informació contrastada o vàlida, es podrien filtrar altres blocs amb continguts que es puguin considerar "perillosos", la qual cosa pot violar la llibertat d'expressió.
Jo entenc el fenòmen bloc com entenc la columna d'opinió de qualsevol diari. És un escrit en el qual una persona ens dona una opinió o la seva visió sobre qualsevol cas (ara, jo estic donant la meva opinió d'una notícia) i com a tal s'ha d'entendre.
És a dir... el que trobem escrit en un bloc és LA veritat? No. És una visió de la veritat, o potser és mentida o potser és mig i mig o...
Però, és més veritat el que ens diuen els mitjans de comunicació de tota la vida? No. Qualsevol periodista, per objectiu que vulgui ser manté una línia editorial i aquesta fa que condicioni la informació que se'ns transmet. Fins al punt en què costa trobar crítiques al govern en els mitjans públics, llegir segons quines notícies en diaris amb tendències ideològiques diferents pot arribar a desorientar.
La nostra societat ha passat de tenir molt poca informació (fa 26 anys, quan jo vaig néixer, la facilitat d'accedir a la informació es resumia en poques emissores de ràdio i dos canals de tele) a tenir-ne massa i de manera immediata. Ens veiem desbordats d'informació. Som una societat que intenta acumular informació i coneixement sense passar-la per cap sedàs, sense filtrar-la.
Sí que és convenient seleccionar la informació que rebem, però aquesta feina l'ha de fer cada individu per si mateix, s'ha d'aprendre (per tant s'ha d'ensenyar) a raonar i a seleccionar la informació: per temes d'interés, per proximitat, per credibilitat... S'ha d'aprendre a veure què és opinió i què és un fet. Aquest és l'aprenentatge més important que hem de fer com a persones, i no han de ser els polítics els que decideixen què veiem o què sentim, doncs seria el primer pas cap a una dictadura terrible.
Si us hi fixeu, el primer que controlen els règims autoritaris són els mitjans de comunicació. Regulen la informació que arriba als seus ciutadans. Si fa no fa, el que vol fer el Parlament Europeu és un primer passet, gairebé imperceptible, en aquesta direcció.
Por mis santos cojones II
Us reenllaço un gran article d'en Jose Martin, gran blocaire i millor persona, que resumeix perfectament el que exposava en el meu post:
Llegiu-lo amb atenció, fins i tot si no esteu familiaritzats amb el tema. És un altre exemple de com fer les lleis per collons (i no us explico el que volen fer amb l'escola privada, que encara és més trist!)
Por mis santos cojones
Perdoneu el títol però és la frase que m'ha vingut al cap en llegir que la Ministra d'Educació, la "senyora" Mercedes Cabrera, IMPOSARÀ que es faci una tercera hora de castellà en l'educació primària a totes les comunitats autònomes.
Jo llegeixo això i em ve la frase memorable que, en part, resumeix la ideologia de bona part de la classe política del país en el que vivim. Faràs això. Per què? Perquè sí, i punt. Pels meus trons que ho faràs.
No és només l'únic exemple... si recordeu fa uns dies, quan no plovia, hi havia un govern que volia fer un transvasament (amb un altre nom, una mena de canonada reversible) de l'Ebre a Barcelona i primer del Segre a Barcelona. I en els dos casos van actuar "por cojones". Perdoneu, però la frase segueix sonant millor en la llengua de l'imperi. La canonada reversible (doncs a les terres que abasteix l'Ebre a vegades falta aigua) permetria quan estigui la dessalinitzadora per a BCN feta, transferir aigua a la conca de l'Ebre de nou i així solucionava el problema de tothom... Resulta que a les terres de l'Ebre no deu fer falta aigua, perquè ha començat a ploure i s'ha derrogat el pla.
Ara bé, en el seu moment quan es va dir que reduir el cabal de l'Ebre era donar la darrera punyalada al Delta i als arrossaires o quan es va dir que transvassant del Segre com es volia fer es perdria més aigua que a les canonades de Barcelona i Badalona, la resposta va ser... ho farem peti qui peti. I venia d'un govern d'esquerres, d'una conselleria que és en mans d'un ECOSOCIALISTA!!! D'un "progre" dels de tota la vida, vaja.
El tema de la tercera hora, ve d'una ministra socialista, d'un partit que diu que vol l'Espanya plurinacional i pluricultural i una aliança de civilitzacions. Ara bé, augmentem les hores de castellà que aquí "¡semos todos españoles!" encara que hi hagi una Catalana (entenem Catalana com a nascuda a Catalunya) de ministra de Defensa.
Doncs sí, encara que Esquerra no vulgui sembla que farem una tercera hora de castellà per collons. Recordaran a Esquerra que ells imposaven que "per collons" es farien només dues hores de castellà a Catalunya? I si perden, deixaràn les cadires del govern?
Que pesarà més... els ous o les ganes de continuar rascant-se'ls?
La llicència
Hola a tots i totes!
Primer disculpar-me perquè la columna ha tornat a desaparèixer. Hi haviem trobat esquerdes i s'havien de reparar. Les més importants eren les legals, doncs no volia que ningú poguès fer el que vulgui amb els texts que hi ha aquí. Són dolents però meus. Així doncs, he decidit protegir l'obra sota una llicència Creative Commons. Per què?
1. És gratuïta
2. Protegeix els drets d'autors
3. No dóna un duro a l'SGAE!!!
Prometo que ara que l'hem reparat, la columna lluirà més que mai!