Tele 5
Com ja sabeu tots aquests darrers dies hi ha hagut una iniciativa promoguda per uns quants "intel·lectuals" anomenada manifiesto para la defensa de la lengua que demana bàsicament una llengua única per a tots. Aquest manifest l'han promogut les persones que estan darrera del Foro de Érmua (Fernando Sabater i companyia) i la líder de Union para el Progreso y la Democracia, Rosa Diez. Vaja, tots els que han viscut de promoure la crispació i els enfrontaments a Euskadi. Ara ho comencen a fer a Catalunya. Evidentment, el PP ha donat suport a aquest manifest i li ha creat un problema a la lider del PPC, Alícia Sanchez-Camacho perque ara ha de justificar l'injustificable: com pot un partit català (PPC) defensar un manifest contra la llengua i, conseqüentment, la cultura i la nació catalanes?
Fins aquí no hi ha cap sorpresa en els signants: la dreta rància i espanyolista. Ara bé un dels signants i promotors d'aquest manifest sorprèn: Tele 5. Amb tots els respectes i com ja han fet molts us demano que no mireu aquesta cadena, que la desprogrameu del vostre televisor i que la boicotejeu en tot el que pugueu. Total, només fan tele-escombraries (i no són els únics) i CSI (que segur que us podeu baixar per Internet. Sí, incito a la pirateria, però ells inciten a l'odi).
Si perden audiència a veure si tenen collons de continuar.
Una esmena
Em faig una esmena a mi mateix: en un dels articles publicats recentment en el bloc em refereixo al que està passant a l'economia del país com a crisi, quan hauria d'haver dit desacceleració.
Suposo que és el mateix que emprar la paraula "traspàs" enlloc de "mort" o "defunció"
És curiós
Es nota que sóm a l'estiu quan et trobes a la premsa notícies com aquesta. Resulta que ADIF i RENFE han acordat, després de molt bregar amb els clients i el sector turístic, que la gent que agafa l'AVE a Toledo pugui portar com a equipatge una o diverses espases toledanes ben empaquetadetes. L'argument pel qual no es podien pujar les espases fins ara era que eren una arma i per tant no es podien pujar al tren. Fins aquí correcte.
Resulta que ara els responsables dels trens han arribat a un acord i ja es poden portar, tot i que siguin armes. On està la curiositat? Si tu vols agafar un avió a qualsevol aeroport del país, no et deixen pujar cap ampolla de més de 100 ml de cabuda (a l'equipatge de mà, o sigui, a la cabina de passatgers com van les espases en el tren) i, evidentment, ni tisores ni tallaungles, etc etc perquè es poden emprar com a armes. Haurem de provar d'agafar l'avió amb una espasa ben esmolada (això sí, empaquetadeta) a veure què passa. Encara que potser a l'avió ens la deixarien pujar perquè no és quelcom que puguis comprar al Duty-Free (com sí pots comprar ampolles, tisores, etc, abans de pujar a l'avió i després de passat el control de "seguretat").
La democràcia a can PP
Espectacular el que està passant al Partit Popular de Catalunya. Hi ha una profunda divisió, com la que hi ha al PP estatal, cosa que va provocar que hi hagués fins a tres persones disposades a dirigir el partit: Daniel Sirera, Albertito Fernandez-Diaz i Montserrat Nebrera. Més o menys el mateix que abans del congrés nacional del PP quan a Rajoy li sortien rivals de sota les pedres. El PP estatal va aglutinar-ho tot al voltant de Rajoy i van presentar una candidatura única per a que els compromissaris del PP no poguessin triar.
Sembla ser que a Don Mariano quan va veure que al PPC hi havia tanta diversitat, tantes candidatures per a que els compromissaris poguessin triar, la seva concepció de la democràcia va trontollar i va imposar des de Madrid UNA candidata per a UNA llista ÚNICA: Alicia Sanchez-Camacho. En Sirera i en Fernandez-Diaz es van baixar els pantalons i van dir amén si senyor però sembla que la Montserrat Nebrera (del sector afí a Piqué que encara queda al PPC) manté la seva intenció de presentar-s'hi.
Ahir, en la roda de premsa, la candidata oficial (Sanchez-Camacho) elogiava la generositat de Sirera i Fernandez-Diaz en haver renunciat a les seves aspiracions a presidir el PPC i deia que la generositat és una característica molt difícil de veure en un polític. A més a més també deia que respectava a la senyora Nebrera i que si ella creia convenient presentar candidatura, s'hi enfrontaria. No ens confonguem, en Sirera i l'Albertito van veure que si es presentaven i perdien anaven fora del partit i, fins i tot guanyant, quedarien en mala posició als ulls de la seu central al Carrer Génova. No és generositat, és por. La mateixa que sembla que té el PP a semblar excessivament democràtic. Es demana el parer dels compromissaris amb una votació però s'intenta que hi hagi una llista única.
És com en Robert Mugabe. Ningú li podrà dir que s'ha apropiat del poder, doncs ell sempre ha fet eleccions. Ara bé, la majoria de vegades només s'hi podia presentar el seu partit.
Faig una edició al missatge per a incorporar-hi dues noticies: UNA i DUES relacionades amb la lluita pel poder al PPC. És curiós però que el motiu que dona Sanchez-Camacho per legitimar-se és que porta molt més temps al PP que l'altra candidata. És com el motiu que va donar ZP quan va triar a la Chacon de ministra de Defensa.