La crisi
És curiós el que està passant darrerament. Des del dia en què els bancs i caixes mundials van trontollar, estem tots escagarrinats pensant en la "crisi". I és cert: hi ha un daltabaix econòmic de conseqüències difícils de preveure, però voleu dir que realment n'hi ha per tant?
Els primers dies de la tardor d'aquest any ens arribaven notícies (certes algunes, mentides com a temples altres) que hi havia certes entitats bancàries que se n'anaven a fer punyetes... als Estats Units, al Regne Unit, i fins i tot a Catalunya. De fet, sembla ser que sí que hi ha caixes petites en el nostre país que ho han passat o ho estan passant malament, però entre les injeccions de capital que ha posat el Govern Central i la Generalitat i el pacte que sembla que hi ha entre entitats bancaries estatals, sembla que en sortiran més o menys ben parades. Evidentment, totes aquestes entitats s'han picat els dits en major o menor mesura... hi havia alarmistes que fins i tot parlaven que, per donar noms, el Santander, el Banc de Sabadell, La Caixa o La Caixa de Catalunya (quatre de les entitats més importants del país) podrien petar. Això no serà així, primer perquè parlem de quatre bancs amb molt capital i després perquè les dues caixes estan estretament relacionades amb l'Administració (una amb la Generalitat i l'altra amb la Diputació de Barcelona).
Potser direu que estic suavitzant la situació... i hi haurà gent que em dirà: pensa que l'atur s'ha disparat, pensa que el sector de la construcció ha fet un pet... També és normal. L'estat espanyol és el país que és i fins ara generava molta ocupació amb un sector que té unes possibilitats de creixement cada cop més limitades. El sector de la construcció depen de moltes variables per a garantir-ne un creixement constant: depèn del preu del sól, de la mà d'obra, de la disponibilitat de sól, de la disposició dels bancs a concedir crèdits a constructors i compradors, etc. No era normal que ciutats com Lleida construíssin al ritme que construien, ni que, com va sortir publicat fa un parell d'anys, en una ciutat com la nostra de 120.000 habitants (poc més o menys) hi hagués vora 6000 habitatges buits.
En fi, l'atur s'ha disparat perquè un sector molt important en l'economia del país ha dit prou, també ho ha fet perquè hi ha menys turisme i menys consum. Aquests dos darrers s'expliquen amb el bombardeig constant al qual estem sotmesos, aquell en el que se'ns recorda tota l'estona que hi ha crisi, que s'ha d'estalviar, que...
Considerem... si cobrem poc més o menys el mateix que fins ara, els combustibles (d'automoció i calefacció), els aliments i la majoria de productes són més barats... d'acord, costa més comprar-se una casa, però fins ara els bancs donaven crèdits alegrement sense preocupar-se de com es retornarien aquests diners.
Penso, personalment, que no n'hi ha per tant