Doncs marxem!
Fa dies que no escric res. Potser perquè esperava poder tenir un bon motiu per escriure. Potser, qui sap?, perquè no em volia creure que Espanya continuava essent tan rància i dretana. Però veig que m'equivocava. Espanya continua fent pudor de tancat i de vell. Fa olor de iogurt caducat, de formatge que ha estat fora de la nevera quatre setmanes, de cadàver de vaca en un gran estat de descomposició, de tifa de cavall, quan els cucs ja se l'estàn menjant... vaja, ja enteneu el que vull dir.
Tenen por. És incomprensible, però tenen por. Ara que sembla que a Euskadi la cosa està més calmada, doncs han posat un no-nacionalista com a Lehendakari, han eliminat les ajudes a les families dels presos etarres i... no ha passat res. Tothom temia que hi hagués manifestacions, més atemptats que mai, més kale borroka que mai i... la cosa està molt i molt tranquila (per sort). S'estan carregant als abetzales poc a poc i tenen la sensació que el "problema basc" ja està solucionat. Segurament res més lluny de la veritat, però aquesta és la sensació que tenen a les Espanyes. Ara, l'únic problema és Catalunya.
Suposo que fem por perquè ara que tenien un president a la Generalitat dels seus, clarament no nacionalista (pro-espanyolista fins i tot), que forma govern amb uns comunistes pintats de verd, que li diuen amèn a tot el que diu, i amb uns independentistes que s'han passat la legislatura amb un problema intern espectacular que ha culminat amb una escissió que els farà molt mal, amb un relleu a la cúpula de poder i amb un mal rotllo dins del partit tan gran que fa que no emprenyin massa... és a dir, ara que ja ho tenien tot sota control i que des de Catalunya no s'alça la veu, resulta que la societat catalana en gran part diu PROU.
El tema de l'Estatut és una bomba de rellotgeria i està a punt d'esclatar. La gent ja n'ha tingut prou i de sobres amb tot el que està passant. No pot ser que una llei que s'aprova al Parlament de Catalunya i es refrenda en referèndum hagi de passar pel Congrés Espanyol... que TAMBÉ la va aprovar, ara, el que és intolerable és que el Tribunal Constitucional se la vulgui, amb perdó, petar perquè a la dreta rancia (llegeixi's PP) li fa por allò que diu que Catalunya és una nació.
Només dues coses pels del PP, i els de la dreta,...
a la constitució que vostès no val voler votar però sota la qual s'emparen per prohibir tot el que no els agrada, es defineix a Catalunya, Euskadi i Galicia com a "nacionalitats històriques"
a l'estatut d'autonomia nou d'Andalusia (que, recordo, vostès hi van votar a favor) es parla de "nació andalusa"
Com deia l'altre dia Josep-Lluis Carod Rovira (sí, jo també me'n faig creus, però per una vegada, i sense que serveixi com a precedent, penso com ell) : si una Catalunya tan petita com ens l'han deixat després de que el Congrés retoquès l'Estatut no cap a Espanya, potser ens haurem de plantejar marxar-ne.
Doncs això, marxem i no mirem enrera!