Nadal
Avui és nadal, com a regal a tots ens han portat unes quantes coses però els regals que vam demanar als tió o al pare noel encara no han arribat. I pitjor encara, no arribaran tampoc per reis.
Fa molts anys vam demanar tenir seleccions esportives pròpies... i bé, com ho diriem? En tenim, a nivell internacional, en esports que amb tots els respectes no interessen gairebé a ningú. Demostració: tú que llegeixes, coneixes algú que jugui a softball? Doncs això.
En hoquei patins, potser l'esport on els catalans dominem abastament dins d'Espanya, ens permeteren jugar el mundial B i jugar la copa amèrica, doncs a sud-amèrica sí que ens reconeixen (també té collons el tema). I com menys diguem del futbol i el bàsquet, millor.
En esports, vam demanar regals i ens han portat carbó. En política demanarem un estatut millor del que tenim, en vam fer un de pitjor, el va aprovar TOTHOM i a darrera hora, els del Partit del Poble, aquells que estimen tant Catalunya (sí, l'Alícia i la colla dels pacients de frenopàtic del PPC) ens el van enviar al Constitucional... que porta tres anys tocant-se les pilotes i sense donar un veredicte.
També vam demanar poder preguntar la població si volia quedar-se a Espanya o fer una altra cosa, i resulta que no ens ho deixen fer, i al final es fa cridant-ho als quatre vents, però organitzat de qualsevol manera i per quatre senyors que, com ha demostrat l'Uriel Beltran i l'alcalde d'Arenys de Munt, només volen sortir a la foto per a promocionar-se electoralment.En política, carbó.
En economia, vam demanar al nostre govern d'esquerra i progressista (el mateix que no dubta a ordenar els Mossos a repartir estopa a la primera de canvi) que vetllés pels treballadors. Resposta: no abaixen els impostos, es piquen l'impost de successions (sí, és positiu), no diuen res a les elèctriques, que fan el que volen amb el rebut de la llum i continuen donant subsidis a empreses, com la Lear, que foten al carrer un munt de treballadors del país. Més carbó.
Deia en Miquel Calçada (altrament conegut com Mikimoto) que havia arribat el moment de posar-los sobre la taula i deixar-nos d'hòsties. Potser sí que va tocant. Ens haurien de tenir por, tenim molt carbó i treiem foc pels queixals. Però no ho farem. Continuarem deixant-nos embotonar per tots costats, ens posaran a parir dient que som insolidaris (que té nassos que ho diguin els que viuen de nosaltres), que som discriminadors (ara recordo que l'últim tio que va provar de parlar en castellà a Catalunya, el van escorxar en viu i penjar dels peus al mig de la plaça Sant Jaume, just davant de la Generalitat, on hi ha empalats al pati tots els diputats que han provat de parlar en castellà al Parlament de Catalunya, a major glòria de l'Honorable Pepe Montilla) i que hauriem de marxar d'Espanya. Continuarem enfadant-nos, demanant impossibles a qui no ens escolta i el tió ens continuarà cagant carbó.
Ens ho mereixem. Som un poble de perdedors.