usefulweb.org

Doncs marxem!

Fa dies que no escric res. Potser perquè esperava poder tenir un bon motiu per escriure. Potser, qui sap?, perquè no em volia creure que Espanya continuava essent tan rància i dretana. Però veig que m'equivocava. Espanya continua fent pudor de tancat i de vell. Fa olor de iogurt caducat, de formatge que ha estat fora de la nevera quatre setmanes, de cadàver de vaca en un gran estat de descomposició, de tifa de cavall, quan els cucs ja se l'estàn menjant... vaja, ja enteneu el que vull dir.

Tenen por. És incomprensible, però tenen por. Ara que sembla que a Euskadi la cosa està més calmada, doncs han posat un no-nacionalista com a Lehendakari, han eliminat les ajudes a les families dels presos etarres i... no ha passat res. Tothom temia que hi hagués manifestacions, més atemptats que mai, més kale borroka que mai i... la cosa està molt i molt tranquila (per sort). S'estan carregant als abetzales poc a poc i tenen la sensació que el "problema basc" ja està solucionat. Segurament res més lluny de la veritat, però aquesta és la sensació que tenen a les Espanyes. Ara, l'únic problema és Catalunya.

Suposo que fem por perquè ara que tenien un president a la Generalitat dels seus, clarament no nacionalista (pro-espanyolista fins i tot), que forma govern amb uns comunistes pintats de verd, que li diuen amèn a tot el que diu, i amb uns independentistes que s'han passat la legislatura amb un problema intern espectacular que ha culminat amb una escissió que els farà molt mal, amb un relleu a la cúpula de poder i amb un mal rotllo dins del partit tan gran que fa que no emprenyin massa... és a dir, ara que ja ho tenien tot sota control i que des de Catalunya no s'alça la veu, resulta que la societat catalana en gran part diu PROU.

El tema de l'Estatut és una bomba de rellotgeria i està a punt d'esclatar. La gent ja n'ha tingut prou i de sobres amb tot el que està passant. No pot ser que una llei que s'aprova al Parlament de Catalunya i es refrenda en referèndum hagi de passar pel Congrés Espanyol... que TAMBÉ la va aprovar, ara, el que és intolerable és que el Tribunal Constitucional se la vulgui, amb perdó, petar perquè a la dreta rancia (llegeixi's PP) li fa por allò que diu que Catalunya és una nació.

Només dues coses pels del PP, i els de la dreta,...

a la constitució que vostès no val voler votar però sota la qual s'emparen per prohibir tot el que no els agrada, es defineix a Catalunya, Euskadi i Galicia com a "nacionalitats històriques"

a l'estatut d'autonomia nou d'Andalusia (que, recordo, vostès hi van votar a favor) es parla de "nació andalusa"

Com deia l'altre dia Josep-Lluis Carod Rovira (sí, jo també me'n faig creus, però per una vegada, i sense que serveixi com a precedent, penso com ell) : si una Catalunya tan petita com ens l'han deixat després de que el Congrés retoquès l'Estatut no cap a Espanya, potser ens haurem de plantejar marxar-ne.

Doncs això, marxem i no mirem enrera!

Esmolem ganivets

Tremola n'Àngel Colom. Ara resulta que l'invent aquell del PI era una mica més tèrbol que una sortida per a que el mateix Colom anés a Convergència i la Rahola anés a que en Cuní se'n rigui cada dia. El PI rebia diners de Fèlix Millet, en principi per a fer cursets de català a nouvinguts i, com ha reconegut el mateix Colom, per a subsanar els forats comptables que tenia el partit. Colom diu que ell pensava que els diners se'ls donava Fèlix Millet a nivell particular, però no es va estranyar en cap moment que sempre se li presentés un rebut amb el segell del Palau de la Música. La Pilar diu que ella no en sabia res i que fins i tot ignorava que el PI tingués problemes econòmics.
Anem a pams... 1. L'Orfeó i el Palau són fundacions privades que, a través del consorci, reben diners públics. Eppur si move... per molt control que demanem ja que hi posem diners públics, les fundacions continuen essent privades. És com els concerts econòmics. Ja n'hi ha prou. Si vols calers públics de manera regular, et converteixes en societat pública administrada per un consorci públic on les administracions puguin tenir-hi la darrera paraula. Tot el que no sigui això és enganyar el personal.
Tornem a Colom... Ell pot haver estat ingenu i no haver relacionat que si al rebut hi figurava el logo del Palau no era Millet, sinó el Palau qui li donava els cuartos per a fer el que ell volia fer. Ara, tampoc no hi ha res il·legal en tot això. El Palau dóna diners a una fundació (el PI), que resulta que desgrava perquè és una obra social. El fet que el PI sigui un partit polític no passa res perquè a Catalunya es poden fer donacions anònimes als partits (i perquè Millet, per tenir content a tothom, havia fet donatius a la FAES, a la fundació Trias i al PI, de moment i que se sapigui). És a dir, actualment sabem que el PP, CiU i el PI havien tret diners de Millet. Cap d'ells està al govern, de fet un no existeix i els altres dos són els únics partits (Ciutadans no és un partit) que formen l'oposició al Parlament de Catalunya. Com és, doncs, que el tripartit no es llença a la jugular dels seus adversaris i els liquida per malversació? Doncs és, amics, perquè ells també en tenen les mans brutes. I no només pel que deia el senyor Mas: sí, nosaltres hem d'explicar el tema d'haver cobrat a través de la fundació trias (era per a fer classes de cant coral!) però vostès han d'explicar com, tot i els advertiments de la sindicatura de comptes, no només van ignorar el problema sinó que hi van posar més calers?
Que la Rahola ara digui que no en sap res no és cap novetat. De fet, ningú en sap res. A can Convergent es fan els sorpresos i dónen excuses de mal pagador pels diners que ells van rebre del palau (encara que suposo que les lliçons de cant coral han degut servir per cantar ben fort i afinat Els Segadors, cada 11 de setembre). Ha d'ésser un plaer veure als de CiU cantar. És més, ho exigim, els hem pagat les classes i en volem veure els resultats. De la mateixa manera, volem veure els diputats del PP expressant-se correcta i intel·ligiblement en català central i als que estaven al PI donant classes de llengua i cultura als nouvinguts. No han rebut els diners per això? Doncs que ens facin sentir orgullosos.
Finalment, demanar a tots els partits que reconeixin que hi han posat les mans i se n'han untat. Tots, tots, no en salvo a cap, tenen alguna cosa a amagar.